dans le dictionnaire PONS
dē-colōrō <colōrāre> (decolor)
2. August. übtr
- decoloro
-
| dēcolōrō |
|---|
| dēcolōrās |
| dēcolōrat |
| dēcolōrāmus |
| dēcolōrātis |
| dēcolōrant |
| dēcolōrem |
|---|
| dēcolōrēs |
| dēcolōret |
| dēcolōrēmus |
| dēcolōrētis |
| dēcolōrent |
| dēcolōrābam |
|---|
| dēcolōrābās |
| dēcolōrābat |
| dēcolōrābāmus |
| dēcolōrābātis |
| dēcolōrābant |
| dēcolōrārem |
|---|
| dēcolōrārēs |
| dēcolōrāret |
| dēcolōrārēmus |
| dēcolōrārētis |
| dēcolōrārent |