dans le dictionnaire PONS
exsertō <exsertāre> (Frequ. v. exsero) Verg.
| exsertō |
|---|
| exsertās |
| exsertat |
| exsertāmus |
| exsertātis |
| exsertant |
| exsertem |
|---|
| exsertēs |
| exsertet |
| exsertēmus |
| exsertētis |
| exsertent |
| exsertābam |
|---|
| exsertābās |
| exsertābat |
| exsertābāmus |
| exsertābātis |
| exsertābant |
| exsertārem |
|---|
| exsertārēs |
| exsertāret |
| exsertārēmus |
| exsertārētis |
| exsertārent |