dans le dictionnaire PONS
ob-vertō <vertere, vertī, versum>
2. mediopass.
| obvertō |
|---|
| obvertis |
| obvertit |
| obvertimus |
| obvertitis |
| obvertunt |
| obvertam |
|---|
| obvertās |
| obvertat |
| obvertāmus |
| obvertātis |
| obvertant |
| obvertebam |
|---|
| obvertebās |
| obvertebat |
| obvertebāmus |
| obvertebātis |
| obvertebant |
| obverterem |
|---|
| obverterēs |
| obverteret |
| obverterēmus |
| obverterētis |
| obverterent |