dans le dictionnaire PONS
per-vincō <vincere, vīcī, victum>
1. nicht klass.
2. Hor.
- pervinco
-
3.
- pervinco
-
4.
5.
6. Lucr.
- pervinco
-
| pervincō |
|---|
| pervincis |
| pervincit |
| pervincimus |
| pervincitis |
| pervincunt |
| pervincam |
|---|
| pervincās |
| pervincat |
| pervincāmus |
| pervincātis |
| pervincant |
| pervincebam |
|---|
| pervincebās |
| pervincebat |
| pervincebāmus |
| pervincebātis |
| pervincebant |
| pervincerem |
|---|
| pervincerēs |
| pervinceret |
| pervincerēmus |
| pervincerētis |
| pervincerent |