dans le dictionnaire PONS
truncō <truncāre> (truncus²)
- trunco
-
- trunco nachkl.
-
| truncō |
|---|
| truncās |
| truncat |
| truncāmus |
| truncātis |
| truncant |
| truncem |
|---|
| truncēs |
| truncet |
| truncēmus |
| truncētis |
| truncent |
| truncābam |
|---|
| truncābās |
| truncābat |
| truncābāmus |
| truncābātis |
| truncābant |
| truncārem |
|---|
| truncārēs |
| truncāret |
| truncārēmus |
| truncārētis |
| truncārent |
Aucune phrase d'exemple disponible
Essayez différentes entrées.